La línia de tren Alcoi-Xàtiva té més de cent anys d’història i una tercera part de la seua vida l’han definida les continues reivindicacions que, per a millorar-la, han mobilitzat grups de ciutadans de les comarques de l’interior.
Es tracta d’un mitjà de transport públic, el que implica que no ha de generar un benefici econòmic doncs sols busca ser rendible, socialment, per als que vertebren el territori. Açò, no obstant, sembla que és argument insuficient per tal de convèncer els distints governs de la Generalitat Valenciana. Governs que, junt amb el suport del Ministeri de Foment, s’han dedicat desenvolupar el transport privat a través d’autopistes, trens d’alta velocitat no rendibles, aeroports sense avions i plans renoves. Tot el que puga generar-los comissions perquè, si no es d’interès per a d’ells, no ho és per al poble.
Estan deixant morir la línia, perquè s’aplacen i no s’acompleixen els diferents plans financers que fins el moment s’havien declarat. Des de 1984 no han pogut solventar unes petites deficiències? Des de 1904 sols s’ha reduït la durada del viatge Alcoi-València en un quart d’hora?
Dades molt interessants ens mostren que amb el cost que implica la construcció de dos quilòmetres d’AVE es podria millorar la línia de sobra. No obstant, sols hi ha oïdes sordes front a les continues demandes de les plataformes i dels ciutadans, mentre que es dóna una extrema prioritat a invertir en estructures i mitjans privats. Sabem de sobra la terra dels excessos en la que hem nascut, i si damunt no vius a la costa… doncs ets encara més oblidat.
Reportatge fet junt amb Mauro Blanquer, Jordi Castro Serrano i Javier Cid:
Periodisme alliberat 