Batxiller: home amb estudis
Batxillera: dona pedant i/o presumida
És curiós com de relatiu és el temps, com canvien les condicions socials en, si ho comparem amb la línia de la Història Universal, un “micro-marge” d’anys.
Si abans de 1860 els estudis de secundària sols estaven pensats per una elit econòmica de la que les classes treballadores n’estaven completament aïllades, no cal ni imaginar la situació de les dones que, ja de per sí, eren excloses de l’àmbit públic.
No va ser fins 1871 quan en València, i gràcies a la modernitat en la que la burgesia reclamà una major educació i cultura, es va legislar a favor de l’accés de les dones a l’escola. Ni tan sols va fer falta una separació de sexes degut a les poques dones matriculades. De fet, en 1900 sols hi va haver 44 en tot el territori espanyol, mentre que en 1910 va augmentar la quantitat femenina a poc més d’un centenar. Aquest darrer any, a més, fou en el que s’aprovà el lliure accés de les dones al Batxillerat (o Educació Secundària) i a la Universitat.
Amb tot, la societat seguia creient que les dones estaven destinades a ser mares i esposes, i per això mateix rebien una formació “pròpia” a banda. I és que la qüestió de la feminització i tot el que s’identifica amb el gènere “dona” segueix sent, i ha estat molt de temps, una espina en la història de la Humanitat.
La Dictadura de Primo de Rivera suposà una separació per sexes i la creació dels dos primers Instituts Femenins a l’Estat espanyol. Però aquesta situació es veu truncada amb la implantació de la II República que aconseguí espais i currículums compartits, i que creà Instituts de Batxiller mixtos (a la província de València els primers es construeixen a Gandia, Xàtiva, Alzira i València).
No obstant, 1939 i el Franquisme suposen un gran punt d’inflexió. Tornem enrere: es suprimeixen els Instituts de Secundària, s’imposa l’Educació Catòlica, hi ha segregació de sexes i es feminitza el currículum. En aquesta darrera tasca tingué un paper important la “Secció Femenina” de la Falange i la seua “Escuela del Hogar”.
Ja en els anys 60, i a pesar de la voluntat de la dictadura i de la societat de seguir dissuadint les dones dels estudis, es creen els primers Instituts públics. Tenim, per exemple, el de Gandia en 1966 i el d’Alzira en 1968; és a dir, quasi quaranta anys després, aquestes ciutats tornen a gaudir d’Instituts públics.
Pel que fa a la Universitat, hi ha una evolució semblant. Entre 1930 i 1932 hi ha 77 dones matriculades a la Universitat de València, i té lloc una gran progressió espectacular que arriba a suposar que en 1935 hi haja 184 matriculades. Evidentment, amb el Franquisme hi ha una depuració dels elements més progressistes i, inclús, l’Església hi està molt present a la Universitat pública.
En quant als càrrecs, durant els anys 50, a València, no hi ha cap dona catedràtica ni auxiliar, tan sols adjuntes. I pel que fa als estudis, en carreres tradicionalment masculinitzades com ara Medicina, Dret i Ciències, hi va haver una disminució important de dones durant el Franquisme perquè s’anul·là la llibertat d’elecció (augmenta la presència femenina a la Facultat de Filosofia i Lletres fins a un 63%). Aquesta situació, no obstant, canvia a partir dels 60 i ja hi ha més dones que accedeixen a les Facultats “masculinitzades”.
Informació recollida de la conferència “La introducció de la dona en l’ensenyament mitjà i universitari” (Setmana de Igualtat: La Dona Amagada. La dona crea Universitat a la UV), a càrrec de Mª Carmen Agulló, doctora de Pedagogia de la UV
Sembla llunyà, però no fa tant de temps d’aquesta situació. Si ens escandalitza, cal no deixar de banda el fet que l’actual govern es plantege la segregació per sexes a les escoles, que encara hi haja tanta desigualtat de gènere -tant en els àmbits acadèmics com en els laborals- i que els drets que tant han costat de guanyar i que han millorat les condicions socials de les dones, encara hui, semblen qüestionar-se.
Periodisme alliberat 