Protestar davant el Congrés dels diputats (en qualitat de manifestació no comunicada, evidentment) o cometre un “escrache”, pot costar els ciutadans la quantitat de fins a 600.000 euros. Mentre que alterar l’ordre públic amb caputxa o insultar un policia en el transcurs d’una manifestació serà considerat “falta greu” i comportarà una sanció de 1.000 a 30.000 euros. Tot açò en virtut de la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana (seguretat ciutadana o seguretat policial?!) que el Govern pretén aprovar la setmana vinent.
El PP s’ha cansat de tantes manifestacions verdes, blanques, taronges… i ha decidit arrabassar el carrer i establir “l’ordre públic”. Com deia el Fur dels Espanyols de 1945 al seu article 12: “Todo español podrá expresar libremente sus ideas mientras no atenten al principio fundamental del Estado”.
Foto: Bernardo Pérez. El País.
Amb la Reforma Laboral, també duta a terme pel Govern central, ha arribat la fi dels convenis col·lectius (convenis en els que empresaris i el comitè d’empresa establien les taules salarials, els sistemes de torn, etc.), el que situa el treballador en una situació de desprotecció total i a mercè de l’empresa. A més, la regulació de les condicions laborals establerta en el Conveni d’Empresa té total aplicació sobre la regulació de caràcter sectorial; és a dir, que deroga tot conveni estatal, autonòmic o provincial.
Un reforma que estableix un ajust salarial directe (sobre les nòmines dels treballadors), indirecte (pels retalls en educació o sanitat i altres prestacions socials) i diferit, amb les pensions. Els objectius fonamentals de la Reforma Laboral són la devaluació salarial, abaratir l’acomiadament i minvar les llibertats dels treballadors; objectiu que a més s’agreuja amb les darreres pretensions de l’alcaldessa popular de Madrid, Ana Botella, d’establir una “llei de vaga”.
Entrevista a Héctor Illueca. ATTAC TV
I si parlem de la LOMCE establerta pel ministre d’Educació Wert… Una llei classista que reforça la segregació a partir, sobretot, dels 14 anys encaminant i determinant la carrera dels alumnes atenent a les qualificacions acadèmiques, quan el talent d’una persona es defineix o pot restar ocult en un moment donat per diferents circumstàncies contextuals. Una llei sexista que permet col·legis segregats per sexes, i recentralitzadora perquè es retallen fortament les competències de les Comunitats Autònomes alhora que minva el paper de les llengües oficials en cada territori.
En al·lusió a aquest darrer aspecte, la centralització també forma part del pla d’eliminar les televisions públiques autonòmiques poc a poc.
Hi és l’esperit franquista entre nosaltres o no?
Periodisme alliberat 